|
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troba situat a l'extrem nord-occidental de Catalunya en plena serralada dels Pirineus. Presenta doncs tots els elements característics de l'alta muntanya. Creat per Decret el 21 d'octubre de 1955, i reclassificat per la Llei 7/1988, de 30 de març, de la Generalitat de Catalunya, és un dels dotze parcs nacionals existents a l'Estat espanyol i l'únic d'aquesta categoria existent a Catalunya. La seva superfície total de 40.852 ha. es troba repartida entre quatre comarques pirinenques amb un ric patrimoni natural, cultural i arquitectònic: El Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran. D'aquesta extensió, 14.119 ha. corresponen al Parc pròpiament dit, que està dividit en dos sectors ben diferenciats: - Sant Maurici al Pallars Sobirà, accessible des de la Vall d'Espot
- Aigüestortes a l'Alta Ribagorça, que té la seva entrada per la vall de Boí.
Les 26.733 ha. restants formen part de l'anomenada zona perifèrica de protecció, la qual té com a finalitat amortir els possibles impactes procedents de l'exterior a fi de garantir una completa protecció dels recursos naturals que han justificat la creació del Parc. A la zona perifèrica de protecció hi podem trobar indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com: - El bosc de la Mata de València d'Àneu
- Les valls de Gerber i Cabanes
- El circ de Colomers
- La ribera de Valarties
- Els estanys de Cabdella
- Els estanys Gèmena.
Itineraris Existeixen moltíssims itineraris i ascensos a realitzar en aquest paratge. Els pics estan prop dels 3.000 metres i van des de les escarpades agulles per a realitzar escalada fins els més bonics itineraris d'esquí. Les millors excursions per iniciar-se en el coneixement del parc són: - El Camí dels Enamorats
- La Roca de la Cremada
- L’estany Llong
< - El tomb a l’estany de Sant Maurici pel mirador
- Amitges.
Refugis Ja que està prohibit acampar en tot el parc, existeixen els suficients refugis com per a no tenir-ne la necessitat. La majoria d'ells són de pagament en les dates més indicades i acostumen a tenir una part lliure quan estan tancats. per a més informació, consulta la llista de refugis dels parc. L'empremta de les geleres quaternàries El Parc Nacional constitueix una mostra magnífica de l'acció de les geleres del quaternari sobre els granits i pissarres, que constitueixen majoritàriament el seu substrat rocós. Durant aquests períodes glacials les grans geleres que davallaven per totes aquestes valls van erosionar intensament el paisatge i li van donar el seu aspecte actual, que es caracteritza per la presència de nombroses valls en U, típiques de l'erosió glacial, de circs, valls penjades i de més d'un centenar d'estanys de forma, mida i fondària variables que es troben repartits arreu del Parc i que constitueixen la més important zona lacustre dels Pirineus. Alguns d'aquests estanys han sofert processos de rebliment i es troben plens de sediments, els quals donen lloc a indrets plans, on l'aigua dels rius i barrancs es divideix en nombrosos canals formant les "aigüestortes" que constitueixen un dels elements més atractius del Parc i que li donen nom. |
